Excurció al Delta de l'Ebre

Després de molt i molt de temps, torno a escriure al bloc. Us explicaré la sortida que vaig fer el dia 29 de juny amb tota la meva classe al Delta. A l'esquerra podeu veure una foto de la meva classe. Aquesta foto esta feta a la desenvocadura de l'Ebre, que per cert feie molt i molt de vent. També tinc que dir que per arribar aquest lloc, vam tindre de fer un llarg cami, passar per entre moltes herbes ja que el cami que s'hauria d'haver seguit estava inundat per les plujes dels dies anteriors (però tot i aixo va valdre la pena).

La sortida va començar a les 9 del matí que vam agafar un autobus des de l'institut de Flix. Aquesta imatge del costat son els arrosals del Delta.

A les 10:30 aproximadament, arribavem al Delta. Vam parar en un parquing a esmorzar i estirar les cames. A les 11 vam anar caminant fins al l'ecomuseu que estava a la vora. L'ecomuseu és un museu on podem trobar l'agricultura tipica del Delta, un aquarium amb moltes especies diferents de peixos, una barraca amb les eines que es feien servir abans per conrrear l'arròs i un mirador (que des dell podem observar diferentes espercies d'ocells, d'anecs...).

La primera imatge es una fotografia d'una estrella de mar, la segona es una de la desenbocadura i la tercera es una planta marina que la vaig veure a l'aquarium i que em va agradar molt, però la veritat es que no se exactament el que es perquè no ho explicava.

Després a les 16 de la tarde vam anar a veure la llaquna del Garxal, des d'on hi havia un mirador per podre veure les especies que hi viuen d'ocells allà. No vam tindre sort i no vam veure res, però normalment hi han pelicans, anecs, ocells...

I per finalitzar la tarda vam anar a la platja i vam estar cullint pitxines, d'altres es van banyar en que no portaven la roba adequada però no va ser un inpediment.

A les 18:30 aproximadament vam arribar a Flix.

Els meus millors amics!!

Hola a tothom!!!

Després de molt de temps avui perfir publico un escrit.
Avui va dedicat a Eli i a Edgar. Dos persones a les que aprecio molt. Potser tindria de fer-ho d’algun membre de la família, però així no tindré de preocupar-me per qui fer-ho primer. Podria dir moltes coses d’ells dos, però crec que no acabaria mai. Així que diré lo més essencial. Començaré per Eli la millor amiga que he tingut mai. És un noia que t’ajuda sempre que li demanis, que la tens per tot, tan per lo bo, com per lo dolent. Sempre ha estat amb mi i m’ha ajudat en tot. Os contaré com ens vam conèixer. Va ser a crèdit de síntesis al Mont Sant. Tot va ser per que jo, en teoria, tenia de dormir amb les meves amigues: Elena, les bessones, Maria... Però claró com que després de caminar més de 8 km no tenia de ganes d’estar tota la nit desperta, doncs vaig decidir que me buscaria una altra tenda on dormir. Així que vaig anar a contar-li a unes amigues de la meva classe i entre elles estava Eli, que es va oferir per anar a dormir a una tenda que havia sobrat. I a partir d’aquest dia, som molt i molt amigues.
Edgar doncs... dir que és lo meu millor amic, que hem passat moltes coses junts, tan bones com dolentes. Que sempre m’ha ajudat en tot. I que és una persona que tinguis el problema que tinguis, sempre sap trobar una solució. I lo més important de tot, és que m’aguanta tal i com soc ( lo que diria Enric i la meva mare) que si me coneixeu, sabreu que soc una mica pesada de tant en quant, soc pesada en el sentit de que el faig emprenyar molt... i claró ell a mi també.

Pensaments

A qui teniu uns escrits que a mi m’agraden molt.

La importancia de los actos

La felicidad existe para aquellos que lloran,

aquellos que les duele, aquellos que han buscado,

aquellos que han tropezado,

porque solamente ellos pueden apreciar la importancia

de la personas que han tocado sus vidas.

El futuro brillante estará pensado en un pasado olvidado,

no puedes continuar con tu vida hasta que dejes

escapar tus fracasos del pasado y los dolores del corazón.

Cuando tu naciste, estabas llorando y todos

alrededor tuyo estaban riendo.

Vivie la vida de manera que cuando tu mueras

seas tu quien este sonriendo.
…

El amor es sufrido y desconsiderado

Nunca es celos

El amor nunca es jactancioso o engreído

No es grosero ni igualadista

Nunca se ofende ni es resentido

El amor no aya placer en los pecados de los demás y se dedica en la verdad

Siempre esta dispuesto a excusar, ayudar, confiar y soportar todo lo que venga.

Sueños...

Imagenes Caprichosas que mezclan nuestros recuerdos, alborotan nuestra memoria... durante noches... y noches, días... y días

*Los sueños están ahí, cada noche, dentro de tu cabeza, nadie puede verlos, excepto tu, porque son tuyos…

><>

TI!!!

… Pero … Son … Simplemente … Sueños … en los sueños todo es posible:

· Volar

· Amar lo odiado

· Vivir lo que nunca has vivido

· Morir

· Y volver a nacer

- de los sueños puedes APRENDER,, puedes OLVIDAR,,

Lo único que no debes hacer JAMAS!!! … es depender de ellos

* porque ellos (los sueños) no respetan,, la razón y el sentido

*{… por eso… Nadie devieria entrar en los sueños de otro…

-nadie

-nunca

Aquest últim va dedicat a Elena

Hola a tots i a totes.

Com és lo meu primer dia encara no tinc gaire practica.

Així que aquí teniu una foto meva perquè sapigeu qui sóc.

Os contaré una mica com sóc i les coses que m'agraden.

Sóc una persona molt alegre, m'agrade molt riure i passar temps amb els amics.
Sóc una noia de 14 anys però per poc temps. Ja que dintre de dos setmanes i mitja és lo meu cumpleanys.

Tinc una germana que es diu Laia que m'estimo en bojeria.
Una mare que es diu Joaquima la qual m'estimo moltisim. Sense ella no se que faira.

Un pare que es diu Joan Carles que sempre el tinc pel que necessito i que també m'estimo moltisim.

I com que els meus pares estan separats tinc un segon pare al que m'estimo molt i que gràcies a ell la meva mare avui en dia pot ser molt feliç i jo també.

Per tant tinc tres families: la de per part del meu pare, la familia de "La Nou de Gaia", la familia de "La Riera" i la familia "de Flix" (mai m'hagés pogut imaginar que trobaria unes persones tan maques com elles).


Els meus animals preferits son los cavalls. La pelicula que m'agrade més és la de "Un paseo para recordar". Ja que és una pelicula que trenca tots els esquemes sobre les películes. Perquè es una película que no és com totes que acabe bé, no, per desgracia no acabe gens bé. També t'ensenya un amor verdader. Com ell ho fa tot per ella.